dimarts, 13 d’abril del 2010
Els anti-PAC
La PAC abans s'enduia el 70% del pressupost de la UE. Ara només el 40%, però encara té moltes crítiques i moltes coses a millorar. El comissari d'Agricultura i Desenvolupament Rural, Dacian Ciolos, ha proposat al Parlament Europeu obrir un debat sobre com ha de ser la PAC en el futur per poder aplicar els nous criteris a partir del 2014, quan venç el model actual. A més del Parlament, també haurà d'escoltar un del grups ciutadans més crítics organitzats al voltant de Followthemoney.eu i altres grups de pressió. Us recomano el video Fields of Gold, que resumenix el seu ideari i dona dades contundents per defensar-lo.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
En aquest escrit se'ns mostra com una d'un mateix fet sempre hi ha dos costats.
Personalment estic bastant a favor de les idees de Followthemoney, ja que no es lògic donar tants i tants diners a gent que ja en té (ja que són els que realment es beneficien) i no donar un bon suport a altres sectors que potser també els aniria bé.
En definitiva, personalment considero que si es vol continuar cal que es canviïn molt els criteris (per tal que es beneficií qui realment ho necessita) i que sigui una part més reduïda del pressupost.
Nadine Rupp
En conclusió, un cop visualitzat el documental i llegit l’article, des del meu punt de vista només queda un camí per que això canviï, que aquesta informació arribi al públic en general, que poc a poc es vagin creant documentals ben cimentats i documentats legalment per tal de aconseguir el ressò de la opinió pública en general, doncs no es pot oblidar que les subvencions europees surten de les butxaques dels consumidors i aquests poden fer pressió social.
Demanar, a partir de la recollida de signatures, que les subvencions agràries es donin per altres conceptes, com poden ser la valoració de les aportacions que faci el pagès al desenvolupament del seu entorn. Que s’analitzi com hi contribueix en el seu desenvolupament social, natural i ambiental. Que les quotes no depenguin de la quantitat de sòl que tingui cada productor, sinó com contribueix al desenvolupament de la seva zona, si els seus productes es distribueixen correctament en el seu entorn immediat i aporten beneficis econòmics i creen mercat nou o nova producció industrial.
Reclamar a les Institucions de la Unió Europea (PAC) que les ajudes als grans productors es redueixin ràpidament a la meitat, ja que no podem ignorar la controvèrsia d’aquest tema. Cal recordar-los la intenció inicial de les mateixes era per créixer, produir a preus raonables i alimentar a la població europea, però no a la d’altres països que ja tenen la seva pròpia producció. Hem de canviar el concepte de grans latifundis o podem perdre de vista que va significar això per una part d’Espanya durant segles.
Finalment és necessari que les autoritats de la Unió Europea siguin conscients dels seus errors i modifiquin lleis i comportaments. La riquesa ha d’estar ben distribuïda entre tots els seus ciutadans i contribuents, com bé intenten promoure amb totes les lleis europees, no que només que se’n beneficiï una petita part, com més ben repartida estigui la riquesa millor qualitat de vida per a tothom. No pot ser que davant d’un problema detectat ningú no faci res i quan el petit pagès cada cop que inicia mobilitzacions per sobreviure i viure del seu treball ens quedem mirant-lo des dels mitjans de comunicació i pensem: - Pobres! són quatre pagesos i dos tractors qui vols que se’ls escolti?
Doncs nosaltres, els ciutadans europeus, ja que tenim la nostra quota de responsabilitat com a consumidors finals dels seus productes i que els paguem a preu de mercat subvencionat.
Segons el meu criteri, la idea inicial que va tenir la UE creant la poñítica agrària comuna era bastant encertada, ja que si tots nosaltres compartim els recursos i ens surten més econòmics i de millor qualitat que els que ens importen de fora serà més factible que continuem units fent això.
Actualment, però, la PAC té un per massa important en els pressupostos de la UE, i més quan aquests diners van destinats a grans terratinents. Per això seria necessari fer algun canvi, de manera que es pogués subvencionar a qui treballa més que no pas a qui disposa de les terres, tot i que és realment complicat.
A més a més, un altre inconvenient de la PAC és que a l'hora d'exportar el producte pot resultar de millor relació preu qualitat, cosa que fa que altres regions menys desenvolupades no puguin vendre els seus productes, de manera que els serà molt difícil desenvolupar-se de manera adequada.
En definitiva, hem vist que la Poítica agrària comuna té els seus avantatges i els seus inconvenients, però un dels aspectes que queda més clar és que es necessitaria un replantejament d'aquesta política.
Amb l'ajuda d'aquest escrit, videos i informació extreta de la fitxa de classe m'ha servit per veure que és la política agrària comuna.
Des d'un principi em va semblar bona l'idea de donar suport als camperols. Però quan em vaig informar des dels medis he pogut observar que hi ha una mala repertició de les subvencions, ja que les reben aquells que tenen més terres i no els qui realment la necessiten.
Aquest fet fa que sempre siguin els mateixos els beneficiaris i els altres no puguin augmentar el seu estatus econòmic.
Si no hagués estat per aquesta assignatura cal esmentar que no estaria informada d'aquest fet. Per tant, una de les solucions possibles seria a través de la transmissió de documentals, aparició d'informació als diaris sobre aquest fet perquè es canvi aquesta normativa.
Ja que els diners haurien d'anar subvencionats a qui treballa més i no qui té més terrenys.
Després de rebre informació sobre el tema cal deixar clar que la gent no sap la realitat d'aquesta política.Qui reben la major part no tenen cap interès en què aquesta informació es faci pública ja que tots són gent amb elevats ingressos esconòmics.És per això que ens hauriem d'aturar un moment a pensar si és seva la culpa o estaria bé revisar aquesta política perquè realment la gent treballadora i amb dificultats per a desenvolupar una bona agricultura rebés les ajudes necessàries.
El que em resulta més difícil és trobar una manera per a pressionar perquè reformessin aquesta política.Aquesta reforma és necessaria perquè s'hi destinen molts diners a gent que realment no els necessita tant com d'altres.
Amb això,confirmem una vegada més que tot té els seus inconvenients i que mai alguna cosa pot estar al gust de tothom.
Publica un comentari a l'entrada